diumenge, 19 de febrer de 2012

Exposició Camins de l'aigua

Per Sant Sebastià, l'Ajuntament d'Olvan va organitzar una exposició amb objectes relacionats amb l'aigua cedits per diferents veïns de la població. Com que als tallers d'escola verda aquest any estem treballant l'aigua, vam decidir anar-la a veure i treballar-ho més específicament des del tallers d'usos socials, al qual quedava més vinculada. Els més grans fins i tot van prendre apunts de les explicacions i posteriorment, entre tots/es, vam fer un redactat final que resumia la visita.





Us adjuntem el text explicatiu fet a l'escola:



EXPOSICIÓ CAMINS DE L’AIGUA
Ajuntament d’Olvan

L’aigua no va arribar a les cases a Olvan fins fa uns 50 anys. Abans havien de bombar manualment l’aigua dels pous o anar-la a buscar a les fonts. Sovint eren els nens els encarregats d’anar a buscar l’aigua. Per això s’utilitzaven galledes i recipients de diferents materials com ara el Zenc (que no es rovella), la terrissa o ceràmica, el vidre (que protegien amb palla i s’anomenava barral), etc. Fins fa uns 60 anys no es va inventar el plàstic i per això s’utilitzaven aquests altres materials.
Habitualment es cuinava amb olles de ferro en un foc a terra, però a les cases més benestants tenien càntirs i olles d’aram. Hi havia calderes molt grans de ferro per escalfar l’aigua que necessitaven (també al foc a terra).
Rentaven la roba en un bugader de ferro (l’emblanquien amb cendra), al safareig del poble (que es va fer servir fins fa uns 30 anys), o al riu agenollats sobre una fusta semblant a un calaixet i picant amb una mena de pala de fusta (es diu maceta).
En algunes cases tenien un moble especial amb forats per sostenir els càntirs de l’aigua per beure.
L’aigua també era una important font d’energia, que s’utilitzava, entre d’altres coses, per fer moure les màquines, les turbines, de les fàbriques tèxtils (molt comuns al Berguedà) a partir de la força del vapor.
A les mines de carbó utilitzaven llums de carburo, també amb aigua.
Un sistema prou curiós de fer arribar l’aigua aprofitant la seva mateixa força, que encara es fa servir avui en dia en alguna casa d’Olvan, és l’ariet hidràulic.

BREU HISTÒRIA DE L’ARRIBADA DE L’AIGUA A OLVAN
- A principis del segle XX la gent del poble havia d’anar a buscar l’aigua a la font d’Olvan, la del Fèlix, la de la Teula... però cada vegada la gent tenia menys temps per fer aquests viatges.
- A partir de 1915 es van poder fer les fonts de l’Ateneu, la del Mig i la de Cal Pubill (ara tancada) portant l’aigua de la font del Fèlix que quedava més elevada.
- Es va veure que hi havia èpoques que es quedaven sense aigua, i cap el 1932 van fer una altra canalització des de la font del Rull cap aquestes fonts del poble i el safareig públic, que es feia pujar amb una bomba en cas de necessitar-la.
- Cap al 1950 van fer arribar l’aigua a algunes cases més riques i van haver de renovar el clavegueram.
- El 1958 es va construir una nova línia des de la font del Rull (l’antiga tenia moltes pèrdues) cap el Serrat de la Creu, on es va construir un dipòsit. A partir d’aquell moment hi havia més pressió d’aigua i es va fer arribar a la majoria de cases.
- El 1970 es va construir la presa del Pantà d’Olvan (que porta l’aigua de la riera de la Riba) per garantir l’abastament d’aigua al poble en cas d’escassetat als pous. Allà mateix és on hi fan la cloració i, per tant, potabilització.
- Actualment l’aigua que ens arriba a casa pot venir del pantà d’Olvan, de la font del Rull o d’un pou de sondeig que també hi és allà mateix. Centralitzant la recollida, hi ha una arqueta de bombeig i les instal·lacions per fer la cloració. Un cop és apta per al consum humà, es fa arribar directament al dipòsit del serrat del Quirze, el qual, gràcies a la seva elevació respecte al municipi, garanteix que ens el subministrament d’aigua a les cases amb prou força.