FONTS D' OLVAN

En el Taller de Descoberta i cura de l' entorn, els nens i nenes de 1r, 2n i 3r, estem visitant algunes de les fonts del nostre poble, per tal de conèixer més Olvan i aprendre'n més aspectes sobre el tema de l'aigua.

A continuació us expliquem el que  hem anat aprenent fins ara:

FONT D' EN FÈLIX

AQUESTA FONT ES TROBA A LA DRETA DE LA CARRETERA QUE VA D' OLVAN A CAL ROSAL.

QUAN  ELS NOSTRES  AVIS  EREN  PETITS , LA  FONT  D'EN FÈLIX SORTIA D'UN RIU SUBTERRANI PER UN FORAT DE LA TERRA, ERA NATURAL. PERÒ ARA HI HA UNA TAPA I UNA CASETA A SOBRE I NO ES VEU LA FONT DE VERITAT. HAN POSAT UN TUB DES DE LA TAPA FINS A L'AIXETA QUE VEIEM ARA, MÉS AVALL. ACTUALMENT, S'HA DE PRÉMER AQUESTA AIXETA PERQUÈ RAGI. AL VOLTANT HI HA UNA PARET DE MARBRE I UNS BANCS PETITS PER SEURE.

I TAMBÉ HI HA TAULES I BANCS  A PROP PER PODER-HI ANAR A BERENAR, A DINAR O A SOPAR.

FA ANYS TAMBÉ VAN POSAR UNS TUBS QUE AGAFEN L' AIGUA DE LA FONT D'EN FÈLIX I  LA PORTEN FINS A 2 DE LES PRINCIPALS FONTS DEL POBLE: LA FONT DE L' ATENEU I LA FONT DEL MIG; ABANS TAMBÉ A LA FONT DE CAL PUBILL. S' HO VAN INVENTAR PERQUÈ D' AQUESTA MANERA LA GENT D'OLVAN NO HAVIA D'ANAR TAN LLUNY A BUSCAR L'AIGUA, QUAN ENCARA NO TENIEN AIXETES A CASA.

FONT D' OLVAN

LA FONT D' OLVAN, A LA DRETA DEL CAMÍ RAL DE SANT MAURICI, ES TROBA A SOTA D' UN ARC DE PEDRA. ESTÀ ENVOLTADA DE MOLSA. HI HA UNES ESCALES PER BAIXAR-HI. VAM VEURE TAMBÉ QUE A MÉS DE LA FONT NATURAL HI HA UNA ALTRA FONT QUE HI HAN FET, AMB AIXETA.
AL VOLTANT HI HA PLÀTANS QUE A LA TARDOR DEIXEN EL VOLTANT DE LA FONT PLE DE FULLES.
PEL COSTAT DE LA FONT HI PASSA EL REC DE LA PARADA I L' AIGUA QUE RAJA DE LA FONT HI VA A PARAR.

EN AQUESTA FONT TAMBÉ HI VAM DESCOBRIR UN ESCRIT MOLT ANTIC GRAVAT A LA PEDRA, ÉS DE L'ANY 1881.

FONT DEL FORAT MÍCÓ

CAMÍ DE LA FONT PODREU VEURE UN RIEROL, MOLTS HORTS, ARBRES FRUITERS,CANYES DE RIU, CASETES DELS PAGESOS PER GUARDAR LES EINES, GALLINERS, NIUS D'OCELLS, DIPÒSITS PER GUARDAR L'AIGUA .

LA FONT ESTÀ ENVOLTADA DE MOLSA I A L'HIVERN S'HI FORMEN ESTALACTITES, PERQUÈ NO HI TOCA EL SOL I L'AIGUA ES CONGELA. PROP D'ALLÀ HI HA ARBRES AMB LIANES. DE L'AIGUA QUE BAIXA DE LA FONT ES VAN FENT PETITES BASSES QUE VAN A PARAR AL REC DE LA PARADA.

PER DAMUNT LA FONT HI HA UNES ROQUES MOLT GRANS, I QUAN PLOU MOLT  BAIXA MOLTA AIGUA FORMANT UN SALT D'AIGUA.  

PELS VOLTANTS DE LA FONT S'HI PODEN VEURE MOLTS TIPUS D'ANIMALONS QUE HI VAN A BEURE AIGUA, PERÒ CAL TENIR MOLT EN COMPTE DE RESPECTAR-LOS. TAMPOC S'HI HAN DE PORTAR D'ALTRES ESPÈCIES ANIMALS FORÀNIES, PERQUÈ DE VEGADES AQUESTES BESTIOLES FAN  DESAPARÈIXER ELS ANIMALS QUE HI HAN VISCUT SEMPRE.

DIUEN QUE FA MOLTS ANYS UNA SENYORA MOLT VELLETA  VA ANAR A RENTAR ROBA EN LES BASSES D' AQUESTA FONT, VA CAURE I EN S'HI VA OFEGAR.

Exposició Camins de l'aigua

Per Sant Sebastià, l'Ajuntament d'Olvan va organitzar una exposició amb objectes relacionats amb l'aigua cedits per diferents veïns de la població. Com que als tallers d'escola verda aquest any estem treballant l'aigua, vam decidir anar-la a veure i treballar-ho més específicament des del tallers d'usos socials, al qual quedava més vinculada. Els més grans fins i tot van prendre apunts de les explicacions i posteriorment, entre tots/es, vam fer un redactat final que resumia la visita.





Us adjuntem el text explicatiu fet a l'escola:

EXPOSICIÓ CAMINS DE L’AIGUA

Ajuntament d’Olvan

L’aigua no va arribar a les cases a Olvan fins fa uns 50 anys. Abans havien de bombar manualment l’aigua dels pous o anar-la a buscar a les fonts. Sovint eren els nens els encarregats d’anar a buscar l’aigua. Per això s’utilitzaven galledes i recipients de diferents materials com ara el Zenc (que no es rovella), la terrissa o ceràmica, el vidre (que protegien amb palla i s’anomenava barral), etc. Fins fa uns 60 anys no es va inventar el plàstic i per això s’utilitzaven aquests altres materials.

Habitualment es cuinava amb olles de ferro en un foc a terra, però a les cases més benestants tenien càntirs i olles d’aram. Hi havia calderes molt grans de ferro per escalfar l’aigua que necessitaven (també al foc a terra).

Rentaven la roba en un bugader de ferro (l’emblanquien amb cendra), al safareig del poble (que es va fer servir fins fa uns 30 anys), o al riu agenollats sobre una fusta semblant a un calaixet i picant amb una mena de pala de fusta (es diu maceta).

En algunes cases tenien un moble especial amb forats per sostenir els càntirs de l’aigua per beure.

L’aigua també era una important font d’energia, que s’utilitzava, entre d’altres coses, per fer moure les màquines, les turbines, de les fàbriques tèxtils (molt comuns al Berguedà) a partir de la força del vapor.

A les mines de carbó utilitzaven llums de carburo, també amb aigua.

Un sistema prou curiós de fer arribar l’aigua aprofitant la seva mateixa força, que encara es fa servir avui en dia en alguna casa d’Olvan, és l’ariet hidràulic.

BREU HISTÒRIA DE L’ARRIBADA DE L’AIGUA A OLVAN

- A principis del segle XX la gent del poble havia d’anar a buscar l’aigua a la font d’Olvan, la del Fèlix, la de la Teula... però cada vegada la gent tenia menys temps per fer aquests viatges.

- A partir de 1915 es van poder fer les fonts de l’Ateneu, la del Mig i la de Cal Pubill (ara tancada) portant l’aigua de la font del Fèlix que quedava més elevada.

- Es va veure que hi havia èpoques que es quedaven sense aigua, i cap el 1932 van fer una altra canalització des de la font del Rull cap aquestes fonts del poble i el safareig públic, que es feia pujar amb una bomba en cas de necessitar-la.

- Cap al 1950 van fer arribar l’aigua a algunes cases més riques i van haver de renovar el clavegueram.

- El 1958 es va construir una nova línia des de la font del Rull (l’antiga tenia moltes pèrdues) cap el Serrat de la Creu, on es va construir un dipòsit. A partir d’aquell moment hi havia més pressió d’aigua i es va fer arribar a la majoria de cases.

- El 1970 es va construir la presa del Pantà d’Olvan (que porta l’aigua de la riera de la Riba) per garantir l’abastament d’aigua al poble en cas d’escassetat als pous. Allà mateix és on hi fan la cloració i, per tant, potabilització.

- Actualment l’aigua que ens arriba a casa pot venir del pantà d’Olvan, de la font del Rull o d’un pou de sondeig que també hi és allà mateix. Centralitzant la recollida, hi ha una arqueta de bombeig i les instal·lacions per fer la cloració. Un cop és apta per al consum humà, es fa arribar directament al dipòsit del serrat del Quirze, el qual, gràcies a la seva elevació respecte al municipi, garanteix que ens el subministrament d’aigua a les cases amb prou força. 

Amb els alumnes d'educació infantil també fem experiments. El tiet Sòcrates i els seus nebots, la Laura i el Raül sempre ens porten enigmes que hem de resoldre, aquesta vegada ens han demanat:

"PER QUÈ  FLOTEN ELS VAIXELL?"

Nosaltres hem fet experiments per descobrir-ho i veure que flota o sura i per què ho fa.

EUREKA!!!

Arquimedes en ha ensenyat que un cos quant es submergeix a l'aigua desplaça el volum del seu pes

FLOTACIÓ


Amb els alumnes de primària hem estat treballant la flotació a diferents nivells. Des de pensar i predir quins objectes flotaran i perquè creiem que floten:



Fins a crear les nostres pròpies embarcacions amb la finalitat d'aconseguir "aguantar" o portar el màxim de pes englobant tots els coneixements que hem treballat aquest trimestre:





EL PRÒXIM TRIMESTRE MÉS I MILLOR!

Depurem aigua

Després de la visita a la Depuradora de Berga hem pogut experimentar com es pot netejar l'aigua filtrant-la. Hem provat uns filtres naturals, com són les pedres, la sorra i la torba. Semblava mentida, però sí que es netejava una mica. També hem provat amb un altre tipus de filtres: colador, gasses i tovalló de paper, però no semblava netejar-se tant. Us convidem a provar-ho!

La proporció d'aigua dolça i salada al planeta

Aquestes setmanes, al taller d'usos socials de l'aigua, hem començat a reflexionar sobre la quantitat de coses per a què fem servir l'aigua dolça i com l'hem de cuidar. Amb mitjans i petits hem fet un experiment que ens mostrava la proporció d'aigua salada (un 97 %) i dolça (només un 3%) al planeta. Amb els més grans ho hem treballat amb proporcions matemàtiques. També hem vist que de l'aigua dolça que tenim, només podem utilitzar un 1%, ja que l'altra és al gel dels pols... Això ens ha fet adonar-nos una mica més de la necessitat d'estalviar-la i cuidar-la. El proper pas és entendre com es neteja després d'utilitzar-la i abans de tornar-la a la natura, conèixer bé com ens arriba a casa, etc